Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 6 de febrer del 2011

Terrassa

Ciutat del Vallès Occidental, que exerceix junt amb Sabadell la capitalitat de la comarca.
L'actual Terrassa va néixer prop del torrent de Vallparadís, era l'Ègara romana, descendent de l'antic poblat iber d'Egosa

Vallparadís és actualment un parc, un pulmó verd de la ciutat, presidit pel pont gòtic de Sant Pere que uneix la ciutat amb el raval de Sant Pere.



Diferents espècies animals conviuen en perfecta harmonia amb els usuaris del parc.



El Castell-Cartoixa de Vallparadís, Berenguer de Sanlà i esposa en van ser els primers propietaris cap allà al 1110, família que va adoptar Terrassa com a cognom. Actualment és de titularitat municipal.


Un pont penjant sense cap cable visible proporciona un accés ràpid entre la cartoixa i Sant Pere.


Poblat des de l'època romana i presidit ara per tres joies del romànic, antiga seu del bisbat d'Ègara.


Sant Pere, la germana gran, construïda en diverses èpoques i preromànica d'origen.











L'església de Santa Maria construïda el segle XII d'estil romànic llombard va ser la primera seu episcopal


 





Sant Miquel és l'única de les tres que conserva la planta original del segles IX-X

 

8 columnes reciclades sostenen la cúpula central



Al subterrani hi ha la cripta de Sant Celoni amb capella inclosa.
'





La Masia Freixa, ubicada al parc de Sant Jordi, és una construcció modernista de Lluís Muncunill, va ser projectada per ser una fàbrica tèxtil, però es va reconvertir com a residència de l'empresari Josep Freixa.




Ajuntament de Terrassa, obra de Lluís Muncunill, començada el 1900, el 1903 en ser destituït com a arquitecte municipal, l'edifici va ser acabat per Antoni Pascual, el qual es va desviar del projecte inicial.


La Casa Alegre de Sagrera era un dels edificis més notables de la ciutat durant el segle XVIII, el 1910 Francesc Alegre i Mercè de Sagrera van encarregar la reforma de la casa a Melcior Vinyals, segons sembla Puig i Cadafalch va col·laborar també en aquesta reforma de caire modernista.