Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la subcomarca del Baix Montseny
Cànoves
El nom de Cànoves està documentat des del 1002, tot i que ha estat poblat des de molt abans, ja que s'han trobat restes d'un poblat ibèric.
L'església de Sant Muç és una obra romànica amb detalls gòtics. Esmentada per primera vegada el 1077
El nucli urbà a penes té quatre cases i un parell de restaurants, les rodalies però s'ha anat omplint d'urbanitzacions, la majoria de cases de vivenda habitual.
El pantà de Vallforners va ser construït entre 1985 i 1989 i ocupa el cinturó de muntanyes que hi ha entre el pla de la Calma i l'obaga d'en Cuch. Té una capacitat màxima de gairebé 2,2 milions de metres cúbics.
La riera de Vallforners abandona el pantà tot esllavissant-se muntanya avall entre boscos, per anar a trobar el Mogent a la Roca del Vallès després de passar per Cardedeu. Forma part de la conca del Besòs.
Abans d'arribar a l'embassament ha nascut al Parc Natural del Montseny a Tagamanent, prop de la masia Vallfornès, d'on pren el nom.
Samalús
Unit administrativa a Cànoves des del segle XIV fins a mitjans del segle XVII, que va esdevenir municipi independent fins cap al 1840.
El castell de Samalús és el producte de la transformació a principis del segle XX del mas Can Bori.
Sant Andreu de Samalús és una església romànica construïda segurament cap a la segona meitat del segle XI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada