Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 2 de gener de 2011

Escala, L'

Municipi costaner de l'Alt Empordà, enclavat entre el massís del Montgrí i el golf de Roses.


Una gran part del seu litoral està conformat per platges de sorra, dividides en espigons per formar-ne cales.




La zona de més al nord, passat el Riuet és la més tocada per la tramuntana, la delícia dels amants dels esports de vent




Els pilons d'amarrar eren construccions de pedra per a l'amarrada dels dels vaixells de cabotatge que no podien arribar a la platja, aquests són els dos que es conserven.


La Casa de la Punxa, edifici historicista construït el 1919 per a la fabricació de gel. Tots els edificis de la zona del port estaven relacionats amb la pesca.


La dona del pescador, vista clavada en l'horitzó plena d'esperança i desig de retrobament.


Les ruïnes d'Empúries
Cap al 575 abans de Crist, els grecs van arribar per mar a l'Escala i s'hi van assentar, a ran de mar, prop del que ara és Sant Martí d'Empúries i van fundar Neàpolis.


 El 218 a. C. hi arriben els romans, durant la guerra amb els cartaginesos, va ser un campament militar fins als voltants de l'any 100 a.C, quan van aixecar la ciutat romana al costat de la colònia grega. 



Fusionades i romanitzades ambdues ciutats van estar habitades fins al segle IX quan degut a les invasions normandes, els darrers habitants es van traslladar a Castelló d'Empúries.

El 1605, enmig de les ruïnes d'Empúries, els servites hi van aixecar un convent, que va romandre actiu fins al 1835.
A partir de 1914 va ser restaurat per Puig i Cadafalch i actualment és la seu del Museu Monogràfic d'Empúries.


Sant Martí d'Empúries
Situat un un petit turó, els grecs hi assentaren la primera colònia, posteriorment va ser la primera capital del comtat d'Empúries.
Tot i les guerres i els saquejos, queden encara moltes cases datades entre els segles XVI i XVIII, així com bona part de les muralles que l'enclaustraven.








L'església de Sant Martí d'Empúries és d'estil gòtic tardà i va ser construïda entre 1507 i 1538



Al costat mateix de l'església està ubicada la Casa del Servei Forestal, edifici modernista construït per Josep Reig i Palau.
Actualment acull una sala d'exposicions.



1 comentari:

Joana ha dit...

Que bonic es aquet poble, me encanta caminar per els seus carrers, sentir el seu aroma a mar, aissss que me estic posant una mica tonteta :)))))